FETRIB Federació de Triatló de les Illes Balears
Mavi García guanya el XII Duatló de Vic imposant-se a l’actual campiona de Catalunya de la modalitat.
Un magnífic resultat de cara a fer front el campionat d’Espanya que es durá a terme el proper 27 d’abril a Pontevedra. Ella mateixa ens explica la seva experiència.
«Vaig decidir anar a fer aquest duatló de cara al Campionat d’Espanya, ja que aquí he fet 3 duatlons i no hi ha gaire dones… Així que vàrem mirar un a fora, per veure com anava amb altre gent.
Sa veritat es que no tenia moltes expectatives de fer-ho bé, perquè el viatge es va complicar molt. Ens vàren canviar l’horari del vaixell i a la fi ens enviaren a Dénia… així que ferem 550km en cotxe, «una pallissa». A part d’això, em vaig aixecar amb un mal al braç esquerre que només el podia aixecar fins a la meitat, i amb un bon costipat…. Al matí ni em podía passar el mono perquè tenía el braç pitjor, però vaig pensar que l’únic moment que havia d’aixecar-lo era per ficar-me el casc, així que vaig practicar de la millor manera per no tenir mal.
Vaig sortir darrera la primera dona perquè la meva intenció era poder anar amb grup per poder fer relleus i saber com m’anava fer les transicions, així que vaig sortir darrera i al km. 4, anava tan còmoda, q vaig canviar d’opinió. El circuit de bicicleta era molt dur i anar a roda no era tant important. Vaig incrementar un poc el ritme i encara així vaig arribar molt cómoda a la transició. El problema va arribar al pujar a la bici que el peu em va patinar i la sabata va sortir volant. Vaig perdre bastant de temps però com duia molt avantatge, no va ser un problema.
El tram de bicicleta era duríssim, però vaig agafar el meu ritme i vaig disfrutar sense patir gaire! quant més empinades es feien les costes, més gent avançava. Inclús em girava de tant en tant per veure si venía alguna al·lota i duia homes a roda meva! jejejeje.
En arribar a la part de baix, el primer que vaig pensar va ser jaa!!! tant ràpid??? La bici em va passar volant i la vaig disfrutar molt!! Al fer l’altra transició també la vaig liar de nou, ja que el tram des de que baixam de la bici, fins a on havia d’arribar, feia uns 300mts i no vaig pensar a llevar-me les sabates… així que vaig córrer amb les sabates de bici fins allà!! De totes formes en aquest moment ja veia q la cursa estava feta i ja em va ser igual.
La gent m’animava i jo aixecava el braç «bò» i disfrutava.
A la tercera part també vaig poder disfrutar ja que encara tenia forces i no vaig forçar més del compte.
En resum, una gran experiència i una gran dòsi de moral! ja que la segona classificada va ser la actual Campiona de Catalunya, la 15 del món de l’any passat i la 6ena d’Espanya.»